COM EDUCAR ALS [email protected]?

Tercera i última pregunta bàsica de l’educació dels infants.: Com hem d’educar? Aquesta és la qüestió més pràctica per a mares i pares, com ho han de fer?

Els nens que es porten malament són nens desanimats. Darrera tota conducta hi ha una causa relacionada amb les necessitats dels infants. Aquestes són principalment la pertinença i la significació. Necessiten sentir-se importants dins la família. Això ho aconseguim, no només estimant-los incondicionalment; sinó tenint-los en compte en la presa de decisions, encomanant-los tasques per a que se sentin útils, etc.

En el perquè es comporten així depèn d’això i de com són els infants, el seu caràcter i personalitat, al que dedicaré un altre article.

El valors que ens inculquen a la família, l’escola i la societat són un altre tema del que vaig escriure a ” Què li vull ensenyar al meu fill?“.  A la família fora convenient que els educadors tinguin converses sobre els valors que volen transmetre i que són susceptibles de canvi durant el temps.

Com eduquem en valors i en la capacitat de que els infants puguin autoregular-se, es respon en dues paraules: Disciplina Positiva. Entesa com una disciplina d’aprenentatge per a la vida, no d’instruccions autoritàries sinó d’ensenyament basat en l’autonomia per tal que els nens esdevinguin responsables del seu comportament, és a dir que tinguin autodisciplina.

La disciplina positiva és una eina per a mares i pares que ajuda a comprendre la conducta inadequada dels nens, promou actituds positives cap a ells i ensenya bona conducta, responsabilitat i habilitats interpersonals mitjançant la generositat, l’estímul i el respecte mutu. Definició llarga que apunta a l’autocontrol i objectius a llarg termini.

Els infants necessiten organització i aprendre què s’ha de fer en les diferents situacions de la vida. Les normes i límits són necessaris i cal treballar sobre ells en família.

Si no es compleixen les normes, les conseqüències arriben sense proposar-s’ho (el  nen cau d’una vorada per fer equilibris i es fa mal).  Les conseqüències lògiques no són aquelles que es poden confondre amb el càstig (surts quan no pots, no surts al carrer en uns dies), sinó que cal canviar el concepte per solucions. Davant d’un problema o l’incompliment del límit d’una norma (arribo més tard de l’acordat), cal arribar a la solució per tal que això no passi. Llavors s’ha d’involucrar al nen en la solució, com una oportunitat per a responsabilitzar-se en altres ocasions i en el futur.

Educar no s’improvisa, cal planificar per endavant. Les respostes que es donen als fills són intencionades i pensades amb una visió més enllà del moment present i l’obediència.

Un cop que saps el que vols, cal avisar i recordar la norma, què pot passar i que havíeu acordat que seria el comportament adequat. Sembla difícil per quan comences a pensar en valors les respostes venen donades. Dedicaré una altra entrada a exemples concretes per a les diferents edats però, si no s’ha reflexionats sobre les preguntes anteriors, costa que la disciplina positiva sigui entesa.

Les característiques mencionades de la disciplina positiva (normes, límits i solucions), es donen en el cas que el nen tingui una actitud receptiva. La majoria de les vegades ens trobem davant de nens en una posició tancada, de estar a la defensiva i enfadats. Llavors cal esperar a que es calmi i que ens calmem els adults, doncs les emocions s’encomanen.

Aquestes són unes pinzellades de com educar als nens des de la disciplina positiva. El llibre de la Jane Nelsen “Disciplina Positiva” és la base de l’exposat. Recomano que el llegiu i trobareu eines pràctiques que faran de l’educació dels vostres fills un camí diferent i temptador.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *