PER QUÈ EL MEU FILL ES COMPORTA AIXÍ?

Li he dit al meu fill, de totes les maneres possibles, que hem d’anar ràpid a l’escola per no arribar-hi tard. Sembla que no m’escolta o que no l’importa el que li dic, per què es comporta així?

I tant que t’escolta! Tot el dia està pendent de tu i còpia allò que dius i, sobretot, el què fas i com ho fas. El que passa es que té unes necessitats que no entens ni respons.

La disciplina positiva persegueix que el nen s’autoreguli i compleixi amb les seves obligacions. Abans el nen ha d’entendre tot allò que li comuniques. Si li dius que s’ha de portar bé quan aneu al super, això què vol dir exactament? Li expliques de forma concreta i simple que és la seva responsabilitat que quan aneu a comprar ha d’estar al teu costat i, malgrat hi ha moltes coses que voldrà, només comprareu el que hi ha a la llista i en acabar, ho pot demanar i ho podeu parlar. Cal respectar a les persones que compren i si plora, crida o parla massa alt, molesta als demés. D’aquesta forma tindràs més possibilitats de que tingui un comportament adequat. També depèn de l’edat i pot ser això ja ho has fet i no et funciona.

Ben és cert que no donar les coses per sabudes i explicar-li les teves demandes és imprescindible. Tot i així, no les tens totes amb tu. Sovint els infants tenen una rebequeria, exploten emocionalment de tal forma que impacta directament en la teva amígdala del sistema emocional i reacciones sense pensar, increpant-lo o sotmetent-te.

En l’anterior article: Per on començo a educar? introduïa les tres preguntes que cal fer-se per a iniciar-se en l’educació dels vostres fills mitjançant la disciplina positiva: Per què ha actuat així? Què vull aconseguir i ensenyar? Com és la millor forma d’ensenyar-li?

Per què ha actuat així? Per què es comporta malament? Cada nen mostra el seu desànim a causa de les seves percepcions de no pertinença al grup familiar i d’insignificança de diferent manera. La pertinença és una de les necessitats bàsiques de Maslow, sense la qual, infants i adults, ens trobem incomplerts.

Malgrat penseu que ell pertany a la família i que l’estimeu incondicionalment, té la necessitat de reconeixement i de vàlua. No es tracta només de dir-li: Quin dibuix més maco!  Ets tot un artista! Els missatges que qualifiquen al nen (artista, dolent, bicho…) són perjudicials per al desenvolupament de la seva personalitat. Qualificar l’activitat, l’esforç, la seva capacitat de…, i no al nen és més educatiu.

Els nens comencen a ser independents i a veure el que poden fer per ells mateixos. Moltes lluites de poder es donen perquè nens i adults no tenen capacitats per trobar les seves veritables necessitats. Els pares i mares heu de fer de detectius per tal d’esbrinar quin és el missatge que cal codificar. Comprendre què és en realitat el que el nen vol dir amb el seu comportament, t’ajudarà a ser més eficaç.

La disciplina positiva permet conèixer quines són les necessitats bàsiques que provoquen comportaments disruptius:

  1. Sentit d’acceptació i d’importància
  2. Autonomia i poder personals
  3. Habilitats vitals (socials i de resolució de problemes) per a l’èxit.

La conducta distorsionada d’un infant és una resposta errònia perquè una o vàries d’aquestes necessitats no han estat cobertes. Es tradueix en una crida d’atenció, lluita de poder, venjança o assumpció d’incompetència. Molt recomanable el llibre de la Jane Nelsen.

D’aquest recullo: “Un dels errors fonamentals que cometen els pares i els educadors és no reconèixer la necessitat que tenen els nens de tenir poder i autonomia en la seva vida. L’ingredient clau per a la majoria dels mètodes de disciplina positiva és implicar als nens”.

El proper article: Què li vull ensenya? Quin és el meu objectiu, que obeeixin o que aprenguin a autoregular-se i relacionar-se?

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *