PER ON COMENÇO A EDUCAR?

Pots començar l’educació dels teus fills i filles per aprendre sobre disciplina positiva, el cervell ple i l’educació emocional. Hi dedicaré una sèrie d’articles a aquests temes que hem unificat com a metodologia educativa d’Emoticat als nostres tallers i cursos.

Disciplina és una paraula que pot generar rebuig per associar-la a regles estrictes, quasi militars. El seu significat és instruir, ensenyar i aprendre una base segura i clara de com comportar-se en la convivència familiar i social. Adaptar-se a les normes de la societat comporta un aprenentatge que no apareix de forma natural en els infants. Aquests poden aprendre per imitació la majoria de les regles que apliquem en les nostres interaccions però, com el seus cervells estan en evolució i domina la ment emocional, necessiten una guia que marqui el camí cap a l’autodisciplina i autocontrol, objectiu bàsic de l’educació emocional.

No és tasca fàcil l’educació actual que ens arrossega cap a principis externs que provenen dels mitjans de comunicació, les modes o les xarxes. Hem d’aturar-nos i fer la primera reflexió quan ens afrontem al repte d’educar fills: què vull aconseguir amb la seva educació? ¿Quan li dic que una cosa no es pot fer, el meu objectiu és que obeeixi, aturar la conducta a curt termini, o preparar-lo per a que tingui la capacitat d’autocontrol i respecte cap els demés, com a conducta apresa a llarg termini?

Si vols que els teus fills cooperin i facin el correcte, l’educació es queda en el aquí i ara. Si el que persegueixo és que desenvolupin destreses i capacitat de manegar-se en situacions exigents i frustrants, és necessari aprendre a com “educar en positiu”. Així s’anomena el nostre programa de l’Escola de Pares i Mares Emoticat, i estem treballant la disciplina positiva com a mitjà per educar persones capaces, respectuoses i cooperatives.

Tot i que l’ideal fóra no haver d’aplicar cap tipus de disciplina i que el desenvolupament del seu cervell racional esdevingués de forma natural i equilibrada, la realitat és que els hem d’ensenyar a fer el correcte, en el moment adequat. Els infants es deixen portar per les seves emocions, (els adults també però tenim experiència i , en pocs casos, eines per a gestionar-les); i connectar amb elles és la millor forma d’educar. En els llibres de Daniel J. Siegel (“El cerebro del niño” i   “Disciplina sin llàgrimes”), es pot aprendre a com educar mitjançant estratègies afectuoses i efectives, amb base científica.

Sembla fàcil que amb el canvi en el to de veu i una intenció clara, pugueu educar sense haver de fer servir el càstig o les conseqüències. Ho és en la majoria dels casos si som consistents i pacients. Hi ha situacions que us superaran, sobretot a l’inici de l’educació emocional. Moments que retornareu a les respostes impulsives i ineficaces o que simplement no funciona  connectar amb el nen. Llavors heu de fer servir la disciplina amb les seves normes, límits i conseqüències. Cal preparar-se, treballar la disciplina de la teva família, invertir en apre

Segons la teoria del “cervell ple”, cal repensar la disciplina i que les famílies treballin sobre les normes de forma reflexiva i tenint en compte que la regulació emocional es sustenta en un equilibri entre el cervell racional i emocional. Suposant que  malgrat heu connectar amb el vostre fill i no aconseguiu que es tranquil·litzi, podeu d’aplicar disciplina positiva. De manera amable i ferma, li recordeu la norma i límit, animant cap l’autocontrol.

ndre i organitzar les conductes motivades pels valors, necessitats i personalitats de tots els membres.

Aquest article és introductori als que seguiran per entendre i aprendre a “educar en +”. No cal una gran dedicació, el primer és posar-s’hi. Abans d’aprendre sobre disciplina positiva, cal que imagineu una situació conflictiva amb el vostre fill i us feu tres preguntes:

  • Per què ha actuat així?
  • Què vull aconseguir i ensenyar?
  • Com és la millor forma d’ensenyar-li?

Deixo aquestes qüestions en l’aire per a que hi penseu i de les que seguiré parlant en els pròxims articles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *