ZONA DE CALMA, ALTERNATIVA DISCIPLINÀRIA

Fer servir el “racó de pensar o de la pau” com a resposta a un mal comportament pot ser molt infructuós. Amés de que obliga a l’aïllament, sol ser percebut pel nen com un càstig. Sobretot els més petits interpreten que si no estan contents els seu pares no volen estar amb ell.

Els pares s’han de preguntar quin és l’objectiu d’enviar-los al racó de… (no importa el nom ja que el sentiment que genera és el mateix, l’abandó). Normalment la intenció és bona, volen que el nen reflexioni sobre la seva conducta agressiva, irrespectuosa o poc cooperativa. Desitgen que el nen faci, tot sol, una tasca de la que molts adults no hi som capaços. El nen deu pensar: “M’haig d’anar a la meva habitació per pensar què?. Els meus pares són dolents perquè em castiguen i em fan fora”. I les bones intencions es dirigeixen a pensaments i emocions que el nen no està

preparat per entendre.

Sovint els pares utilitzen l’aïllament de forma punitiva o ho fan quan estan enfadats, amb la qual cosa l’objectiu de tranquil·litzar-los , esdevé un càstig. Moguts per l’enuig els pares també haurien de retirar-se i reflexionar sobre altres alternatives per a promoure la disciplina en els seus fills.

Una conducta disfuncional o molesta per als pares és una oportunitat d’aprenentatge per als infants. Abordar la situació conflictiva des d’una altre punt de vista pot significar la diferència entre un estat ansiós i un de calma. Poden preguntar: ¿Tens alguna idea per afrontar aquesta situació i solucionar el problema? Així sorgeix l’oportunitat de crear percepció, empatia i destreses de resolució de problemes.

El fet de retirar-se i reflexionar és una capacitat avançada que cal assolir amb acompanyament. El pare pot invitar al nen a anar a la “zona de calma” per a tranquil·litzar-se. Fins aquí no sembla contraproduent, si no fos per que el nen no ha sabut com expressar la seva turmenta emocional i molt menys com a gestionar-la i autocontrolar-se. Llavors és convenient, sobretot en els més petits, acompanyar-los amb connexió afectuosa, seure amb el nen, parlar-li o consolar-lo. Això és  agrupament, ensenyar als nens a fer una pausa i prendre cert temps per a reflexionar. Aquesta capacitat és essencial per a desenvolupar funcions executives que redueixin la impulsivitat i aprofitin la capacitat de l’atenció concentrada.

Als tallers Emoticat hem pres aquesta idea i creat una “zona de calma” per a cada grup d’edat. Apliquem aquesta estratègia en el moment en que un nen no s’integra al grup o l’activitat i impedeix el seu desenvolupament. Se’ls convida a l’agrupament per centrar l’atenció en el seu món interior. Així aprenen a «veure mar endins» i desenvolupar la destresa per calmar les tempestes internes. El nen pot anar acompanyat d’una voluntària per a sentir-se recolzat en l’agrupament, com la base del mindsight, o la visió de la ment, la capacitat de veure la pròpia ment i la dels altres amb percepció i empatia.

També pot donar-se que el nen necessita canviar el seu estat intern o que no s’integra al grup en un moment determinat i dirigir-se a la zona de calma per iniciativa pròpia. Amb aquesta oportunitat durant les sessions dels tallers, els nens comencen a tenir  l’experiència de la visió de la ment –percepció, empatia i integració– que constitueix la base de la intel·ligència social i emocional.

Crear la zona de la calma a les vostres llars i connectar amb els infants quan no saben expressar les seves emocions de forma adequada és oferir una opció i un lloc que l’ajudin a autoregular o regular a la baixa, la qual cosa suposa disminuir la sobrecàrrega emocional. Es tracta d’una alternativa que, des del punt de vista lògic i natural, està lligada a la conducta del nen, construeix el cervell i manté una connexió sòlida entre pares i fills.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *