COM EXPLICAR ALS INFANTS L’ATEMPTAT A BARCELONA?

Els nens i nenes ens poden preguntar per l’atemptat viscut a Barcelona el passat dijous a la tarda. Pot ser no pregunten però és aconsellable que li demanem sobre la seva opinió. Si fan o feu com si no anés amb vosaltres, serà prova de l’absència d’educació emocional a la teva família. Facilitar la implicació dels infants en els fets socials comporta un aprenentatge brillant per al desenvolupament de la seva intel·ligència emocional. Conversar sobre els fets, sentiments i pensaments del nen pot marcar la diferència entre un ciutadà autònom i compromès i un de sumís i egoista.

No cal dir que la repercussió de l’agressió a la ciutat ha estat global i viral. Poso Barcelona al buscador i d’un cop d’ull només veig atemptat.  Ha estat un succés esgarrifós que provoca converses i opinions que es disparen, tot i sabent que es un tema multidimensional i de gran complexitat. I com ho fem si volem donar explicacions als infants?

Actualment la ciència de la psicologia sap que no existeixen realitats irrefutables, encara que l’avalin investigacions i resultats validats empíricament.  Les persones som enrevessades per a resumir-ho en consells per a tot i si és en infografia, més fàcil de llegir que d’assolir. En això, fóra pertinent reconèixer la dificultat d’explicar el que ha passat. Amb dades provinents de diferents vies podem tenir idea dels fets, entendre’ls i jutjar-los és una altra cosa. Dir als nens que no entenem el com i el per què dels atemptats i que és molt complicat, resulta una bona estratègia per suportar l’impacte de la notícia. Dediquem temps a reflexionar, fugint de la culpabilitat i judicis polítics, religiosos, personals… L’ús de les habilitats emocionals pot posar ordre als nostres pensaments, creences i opinions.

Sóc conscient de que l’atemptat m’ha provocat tota mena d’emocions destructives. També les persones es mostren confuses, ofuscades i paranoides,  ningú resta impassible. Permetre que la calma es vagi colant i s’allunyi dels pensaments distorsionadors. Pensar en la pau, les amistats, la solidaritat… No evita el dramatisme sinó que actua com a forma d’autocontrol per a no sumir-se en l’odi, la revenja o la neurosi. Procurar situacions amoroses on la gent ens sentim més unides. Un simple encaixada de mans o l’ajuda del veí pot canviar l’homeòstasi de les nostres emocions i reportar-nos l’equilibri socioemocional. L’aportació de benestar a les nostres vides, és oposat a girar la cara al patiment dels altres. Fer servir la tragèdia per aprendre a ser resilient, no es irrespectuós amb les víctimes. Mes aviat reforça la seva memòria, com el trosset de l’ànima dels nostres estimats morts viuen en el que recordem, fem i sentim. Un cop presentada la indignació, donem pas a la dignitat extraient el suc de la positivitat. Què hem après?  Podem fer res?

He procurat ser breu per a fondre l’atemptat amb la intel·ligència emocional. Dit per als nens i nenes pot ser: “No comprenc perquè ha passat. No crec que hi hagi una sola resposta. Després d’adonar-me dels meus sentiments pel que ha passat a l’atemptat,  m’he posat a pensar en la pau i a explorar el que significa i com puc contribuir.  Crec que el que aprengui d’aquest desastre ha d’estar lligat a l’amor, l’ajuda als altres. ..” I en to assossegat i excitat a la vegada, transmetre missatges de la capacitat de l’ésser humà de dirigir els seus pensaments que desembarquin en vaixells d’emocions de confiança i esperança.

Les indicacions categòriques no venen del cor. Fer servir el teu llenguatge i la vostra complicitat, us aproxima. Adult i infant o la família, envoltats pel diàleg entorn a un tema social, d’igual a igual, demanant l’opinió del menor amb escolta activa, sense jutjar i amb intenció de comprensió, esdevé una experiència enriquidora. Poder donar la seva opinió sense valorar-la, alimenta un procés d’autonomia emocional. Nosaltres li donarem la nostra reflexió, sense inculcar, només demanant la seva atenció i interacció, extraient aprenentatges positius lluny de l’odi, la por, la revenja o el patiment patologic.

Carme de Andrés – Psicòloga i Mentoring Emoticat

 

2 thoughts on “COM EXPLICAR ALS INFANTS L’ATEMPTAT A BARCELONA?

  1. la parte positiva de este hecho tan grave, es que nos damos cuenta de la solidaridad que despierta en muchísima gente y eso me da fuerzas para seguir siendo optimista y transmitirlo a generaciones futuras.

    1. Estoy contigo, “seguir siendo optimista” y cada vez somos más. Si exploramos la historia de sólo hace 50 años… Creo que ha cambiado a mejor y seguirá hacia mejor 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *