LA TECNOLOGIA NO TÉ COMPETÈNCIA AL LLEURE

Vaig passar un dia sencer amb les meves veïnes de 4 i 6 anys. Com que m’agraden força els nens, m’ofereixo per a que vinguin a casa. Feia una calor exorbitant, com la major part d’aquest estiu ofegós. Em va costar que volguessin sortir, tot i que ho passem amb goig. M’agrada animar-les i jugar, cantar i ballar com tres felices nenes.

Aquest dia era diferent, vam sortir i tornar en un tot i no res. Tampoc podíem estar al pati i dintre, amb l’ordinador i l’aire condicionat,  va provocar en les nenes una actitud de “només vull mirar vídeos”. No em vaig negar però mentrestant anava treien materials per dibuixar i muntar, que els hi encanta. Em vaig posar i quina seria la meva sorpresa, que no em van fer ni cas.

Malgrat la frustració inicial, vaig començar a observar-les. Em van voler fer partícip de les seves visions.  “Mira quin gosset més maco, ara el pentinarà”. Vaig sumar- me a les seves exclamacions. De seguida en vaig callar, sense que elles reaccionessin, deixant l’enfoc dels seus ulls fixes a la pantalla.

Vaig fer el dinar i encara seguien allà, disposades a afrontar-se si algú els hi treia. Ho van fer per uns segons, tot adonant-se que no estaven a casa seva. Després, ho tenien força clar: sofà i tablet.  Seguien amb els youtube de jocs, amb els que podrien interaccionar si el buscaven, però preferien només mirar. Les vaig animar a visionar vídeos d’educació emocional que van rebutjar ràpidament. Em vaig desactivar i disposada a observar, vaig desaparèixer per a elles. També ho fa fer el Nemo, el meu gat al que adoren per la seva serenitat i deixar-se estimar. Quan havien de marxar, no sense rondinar per la desconnexió de la “tecnologia”, es van en recordar del Nemo i li van donar tota la seva atenció. Vam parlar, el pare i jo, concloent: “afortunadament a aquestes nenes els hi agrada jugar”.

Que expliqui aquesta experiència no té la intenció d’alarma o reivindicació. Més aviat es una posada en situació.  He llegit bastant sobre l’ús de la tecnologia en nens i tenia una opinió massa formada en la teoria. La pràctica m’ha ensenyat que no es pot parar el flux tecnològic i que l’hem d’acceptar. En la majoria dels casos és beneficiós si el regulem com fem en la pràctica de la competència emocional d’autocontrol. Fora bo que els infants comencessin a conèixer què podem fer, amb la intenció de estar en equilibri més que la satisfacció immediata.

Les mares, pares i demés educadors dels infants ens hem de posar les piles. Tenim la necessitat de ser més creatius, observadors i aplicar una disciplina positiva i orientada a l’adaptació i el compromís amb l’educació dels infants.

Un altre aspecte que vinc observant en la relació parental amb els infants és el model de pare/mare abstret/a amb el mòbil . Però això ja es una altra història…

Carme de Andrés – Psicòloga i Mentoring Emoticat

2 thoughts on “LA TECNOLOGIA NO TÉ COMPETÈNCIA AL LLEURE

  1. Personalmente, también me sorprende detectar la poca regulación hacia las nuevas tecnologías. Es necesario imponer límites claros y coherentes con la edad, aunque reconozco que las tecnologías van muy rápido y son demasiado cómodas.

    1. Hola Cristina! estoy de acuerdo y hemos de partir que la tecnología ya está con nosotros, no se va a ir. Pensemos individualmente y en familia para luego compartir con nuestro entorno.
      Información + Reflexión + Acción
      un abarazo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *