APRENENTATGE COL·LABORATIU AL LLEURE

Actualment es promouen dos tipus d’ aprenentatge a l’escola: col·laboratiu i cooperatiu. Tots dos tenen en comú que són aprenentatges de tipus social. Es fan amb altres en interacció per ajudar-se mútuament, avaluant críticament les aportacions pròpies i les dels altres en forma racional i respectuosa, arribant a elaborar conclusions grupals. La diferència fonamental és el grau de llibertat amb la qual es constitueixen i funcionen els grups. En aquest sentit la llibertat prima en l’aprenentatge col·laboratiu, ja que el docent proposa un tema o problema i els alumnes decideixen com abordar-sota la guia del docent que intervé només si és consultat o si adverteix algun problema en la interacció grupal. El vídeo més senzill i que recomano per entendre el treball col·laboratiu: https://www.youtube.com/watch?v=ZDRAIBv1OHs&list=PLjfG7fWYIdgxPUmmcCuZyXNWbFhPDRvs1&index=8

La missió d’aquest article no és parlar dels mètodes sinó de l’aplicació en el lleure de l’aprenentatge col·laboratiu, més innovador i que es segueix en escoles comptades. Amb una perspectiva extraescolar i educativa, l’aprenentatge d’habilitats emocionals mitjançant una metodologia col·laborativa permet que els infants extreguin coneixements propis i dels demés.

La infància actual està poc motivada i la quantitat d’estímuls externs fan que ràpidament es cansin de les novetats. És difícil educar en qualsevol entorn i hem de posar tota la nostra intenció per a que trobin la motivació interna que és l’autèntica i permanent.

En els nostres tallers d’educació emocional els nens i nenes aprenen  jugant i compartint amb llenguatge i experiències creatives de la vida real. En plantejà una activitat en que han de col·laborar amb els companys en la seva organització i realització implica la comunicació efectiva i la presa de decisions. No en tenen costum i no han aprés a tenir les regnes del seu desenvolupament. Inicialment es senten confusos, amb actitud d’intolerància a la frustració responent amb resistència, o s’ho prenen com un repte. Finalment, participen de més o menys grat i descobreixen una forma de fer tasques amb un compromís total i satisfacció al veure els resultats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *