ELS DEURES AMB VISIÓ IKEA

Ikea és un monstre dels mobles i la comunicació. Són d’aquelles empreses amb les que t’has de treure el barret malgrat no li compris ni una forquilla. Ha estat assessorada per la Noelia López-Cheda, enginyera, consultora i defensora d’una altra educació possible. Els seus articles educatius m’han inspirat en Emoticat.
La Noelia desemmascara el missatge emocional de la campanya “Más allá de las cenas” oferint noves interpretacions en el seu article: “Cuando las cenas se convierten en momentos…”

Més enllà dels deures si, deures no, diria que envia moltes idees i eines per anar incorporant l’educació de les emocions familiars. Ho enfoca a quan els sopars es converteixen en grans moments per gaudir i comunicar-se de totes les maneres possibles, a vegades molestes i altres alegres i interessants. Cal fer sopars o dinars de comunicació sobre el que passa durant el dia. El nen o nens s’han passat moltes hores escoltant, fóra bo que els deixem parlar del tema que de forma natural sorgeixi. També està mol bé com ho presenta Ikea,  introduir els coneixements en els moments del sopar. La creativitat està a càrrec de tots i sorgeix quan es fan les coses.

Seguint amb la Noelia, el seu anterior article: “¿Deberes? por un final del día de risas y conversación”, és digne de ser llegit. Recolzo totalment la seva opinió i obro el debat dels deures. A la meva infantesa ja em semblaven una llauna, però no per desgrat sinó per haver de deixar de estar al carrer i jugar.  Podria haver estat millor estudiant si no m’haguessin desmotivat tant els deures. I el mateix amb les classes monòtones i sense substància, plenes de coneixements dels què el cervell s’encarregarà d’eliminar un cop superat l’examen.

Queda clara la meva postura en quant als deures des de la infantesa. Com ha psicòloga he aconseguit aïllar el concepte de deures a quelcom que faré per reforçar allò aprés de forma pràctica, com opció personal o familiar. I aquí és on entren els pares i mares. Avui dia, encara hi ha moltes persones que eduquen i inculquen la necessitat de l’esforç per aconseguir metes en un futur. Deixem passar el present dels nens i nenes que el viuen intensament i precisen de les habilitats emocionals de les que molts hem estat mancats per disciplina i evitació de nostre món emocional.

Actualment han desaparegut els límits i totes les generacions es veuen abocades a la tecnologia. Compte! No és la causa de tants problemàtiques a les escoles i als centres de salut. Són una eina de que hem fet mal ús i que ha substituït jugar al carrer per amics virtuals. El canvi de societat implica incorporar nous coneixements, noves eines que la psicologia de les emocions tracta de forma pedagògica.

12mafalda3

De manera discreta i enfrontada a tantes opcions d’activitats extraescolars, Emoticat s’embarca en l’educació emocional. Les habilitats innates de comunicació, estimació, autonomia… necessiten ser expressades. L’escola les reprimeix i les famílies les desconeixen. Cal educar emocionalment, motivant als nens i nenes de forma vivencial, cooperativa i a favor del benestar. Assistir a l’escola no garanteix aprendre el bàsic, hi ha qui amb 12 anys no sap escriure ni fer comptes (sense problemes amb les monedes). També es parla poc i la comunicació s’evita molt sovint. Podem culpabilitzar a la tecnologia o als temps actuals però no podem fugir de la responsabilitat d’escollir la forma com cadascú educa i viu.

Sigui com moments especials o deures, tot està en cap a on ho enfoquis. Podem aconseguir que els nens vegin els deures amb altres ulls, que facin alguna activitat relacionada amb el tema que s’ha tractat. La particularitat està en fer-ho com una experiència o experiment. Hi ha tantes formes com a persones i la seva creativitat. Us animo a rebutjar els deures de coneixements i “crear deures vius”, a l’escola i a casa.

12mafalda

Carme de AndrésPsicòloga i Mentoring Emoticat

 

2 thoughts on “ELS DEURES AMB VISIÓ IKEA

  1. Totalmente de acuerdo, sobre todo en compartir momentos en común de cenas o comidas y si me apuras, ir falta de tiempo, hasta un desayuno tranquilo para empezar bien el día

    1. La atención de los niños y la nuestra es limitada. apartar los móviles, apagar la tele y evitar distracciones, asegura momentos conscientes y felices. Como bien dices empezar el día con tranquilidad y energía.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *