INTROVERTITS I EXTRAVERTITS

He començat aquest nou Blog Emoticat amb unes entrades força espesses de tipus teòric. No em volia estalviar donar-li fonament psicopedagògic a les nostres intervencions. Em proposo fermament escriure entrades més lleugeres sense allunyar-me d’arguments consolidats, a excepció dels casos en què doni la meva opinió i que assenyalaré explícitament.

Com a psicòloga, a Emoticat desenvolupo una tasca multifuncional. Una de les funcions és avaluar els nostres tallers amb la informació de les educadores i amb la meva pròpia observació. En la nostra curta història ens hem trobat infants que valoren molt positivament les activitats i les persones que hi participen. L’opinió és unànime, superant totes les nostres expectatives. El dia a dia ha estat tot un aprenentatge i les diferències funcionals dels nens i nenes ha sigut motiu d’enriquiment. Els infants accepten de forma natural les diferents formes d’actuar, sentir i pensar; seria una de les conclusions de la nostra experiència.

Teníem la inquietud de que les nostres propostes fossin ben rebudes pels infants i les seves famílies. Aquesta “preocupació” va desaparèixer en quant van caure que no tothom havien d’estar contents amb la nostra feina.  De fet era quelcom creat per suposicions de les nostres ments adultes. De fet, ningú es va queixar i tot va anar sobre rodes.

Al poc de començar els tallers del curs passat, vàrem decidir deixar que el nen o nena fos tal i com decidia ser a cada moment, més o menys participatiu,  tranquil o inactiu. Sembla raonable però no és gens fàcil, principalment si tens una programació ajustada i només una hora i mitja setmanal.

La característica més vistosa en un principi és si l’infant és introvertit o extravertit. Aquesta última és la millor considerada socialment i per famílies que argumenten la seva participació al taller amb: “a veure si es relaciona més i no és tan tímid”. Compte! Ser tímid no és el mateix que introvertit.  No tenen per què ser tímids ja que la timidesa és la por de ser jutjat, el que no té a veure amb buscar la calma i per això, els extravertits poden ser tímids.

La idea és que tingui eines per a relacionar-se però segons la seva naturalesa. No hi ha una fórmula infal·lible per a relacionar-se i comunicar que tots hauríem d’aprendre, existeixen eines que cadascú fa servir segons la seva forma de ser. 12introvert-extrovert

Va molt bé saber com es comporten els infants introvertits i ens ajudarà a valorar-los més i a adaptar-nos a la seva personalitat.

  • Parlen a poc a poc.
  • Pensen primer i després actuen.
  • Necessiten explicar-se al seu ritme.
  • De vegades no parlen i prefereixen estar sols.
  • Amics pocs i molt propers.
  • Treballen molt bé sols, equips petits i coneguts.

Segons la Susan Cain, autora del “El poder dels introvertits”, el sistema nerviós dels introvertits reacciona “més” al que passa fora, per això se senten millor quan ocorren menys coses al seu voltant. Els passa a l’inrevés als extravertits, no reaccionen tant a l’exterior i se senten millor quan ocorren “més” coses al seu voltant.

Al tallers focalitzem en què els infants augmentin el seu compromís amb els companys i les educadores, més que en la seva participació. La possibilitat de poder parlar en públic millora la dificultat, que en ells pot donar-se més, i que van superant a poc a poc i com ells prefereixen. Van aprenent a parlar en públic, però a la seva manera. Així doncs, arribem a la conclusió de que aquests nens necessiten:

  • Temps a soles abans de treballar en equip amb els altres.
  • Comunicar al seu ritme i aprendre a fer-ho en públic, però a la seva manera. De fet, no hi ha una única manera de comunicar.
  • Respectar els seus temps, encara que de vegades ens resultin lents.
  • Acabar les coses al seu ritme o donar-los el que necessita.
  • Proporcionar tranquil·litat al seu voltant.

Els nens han de ser tractats segons la seva personalitat i motivar-los per a que aprenguin a relacionar-se millor, sense pressió ni obligació. A no ser que pateixin un trastorn emocional o d’un altre tipus que requereixi atenció especial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *