LES COMPETÈNCIES EMOCIONALS

El següent article és un resum de la teoria de les competències del Rafael Bisquerra, precursor de l’educació emocional a Catalunya i Espanya. El nostre treball de formació a infants i adults pren com a model de les habilitats emocionals aquest autor.

En primer lloc, veiem la diferències entre tres conceptes del mateixa família però amb significats diferents. Seguidament els àmbits d’aplicació i, per finalitzar l’article, una breu descripció de les competències i les subcompetències emocionals segons el EMOTIONAL COMPETENCES, de Rafael Bisquerra Alzina & Núria Pérez Escoda, Universidad de Barcelona.

DISTINCIÓ ENTRE INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, COMPETÈNCIA EMOCIONAL I EDUCACIÓ EMOCIONAL

Hi ha una certa confusió entre aquests conceptes. La intel·ligència emocional és un constructe propi del camp de la psicologia. La competència emocional posa l’èmfasi en la interacció entre persona i ambient, i com a conseqüència confereix més importància a l’aprenentatge i desenvolupament. Per tant té unes aplicacions educatives immediates.

Propugnem l’educació emocional entesa com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, a fi de capacitar per a la vida. L’objectiu de l’educació emocional és el desenvolupament de competències emocionals.

ÀMBITS D’APLICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES EMOCIONALS

Diferents estudis posen en relleu que a mesura que els nens i joves van adquirint competències emocionals, s’observa en el seu comportament les conseqüències positives que això pot tenir. Les aplicacions pràctiques a l’educació són un tema actual de recerca i difusió. El repte que es planteja és com va a incidir en l’educació per a la ciutadania.

L’interès per les conseqüències de la competència emocional en la dimensió laboral ha reclamat l’interès d’investigadors, formadors, empresaris i tècnics en desenvolupament de recursos humans a partir dels últims anys del segle XX. Aquest és probablement un dels àmbits d’aplicació de les competències emocionals en què hi ha més interès a causa de les conseqüències econòmiques que els avenços en el tema aporten a les organitzacions empresarials. Invertir en el desenvolupament de les competències emocionals dels treballadors té conseqüències altament positives en múltiples situacions: permet resoldre eficaçment situacions delicades amb un company, contribueix a millorar la relació amb els clients, a afrontar les crítiques dels caps, a perseverar en la tasca fins completar-la, a enfrontar els reptes que se’ns plantegen, etc.

La dimensió personal de la vida no escapa en absolut als efectes positius d’un bon desenvolupament de les competències emocionals. En aquest sentit, comencen a sorgir algunes aportacions sobre la importància de les seves aplicacions en l’àmbit familiar, en la vida en parella i en l’establiment d’una xarxa de relacions socials satisfactòries.

És un conjunt de competències que permeten organitzar la pròpia vida de forma sana i equilibrada, facilitant experiències de satisfacció o benestar. Dins de les denominades competències per a la vida, ha merescut especial atenció a l’estudi de les habilitats d’afrontament davant situacions d’estrès.

La incidència del desenvolupament emocional sobre la salut és motiu d’atenció preferent de la psiconeuroimmunologia. S’accepta l’existència d’un vincle físic entre el sistema nerviós i l’immunològic. Les emocions negatives debiliten el sistema immunològic i les emocions positives, especialment, el bon humor, l’optimisme i l’esperança, contribueixen a suportar millor una malaltia i facilitar el procés de recuperació.

Des d’un punt de vista psicopedagògic, es pot afirmar que és possible exercir certa influència en la manera d’interpretar els estímuls i informacions que percebem, de manera que es pot reforçar els aspectes agradables i reduir l’impacte dels desagradables. El repte està en no deixar-se influenciar excessivament pels condicionants externs i poder adoptar estratègies per afrontar-les de manera més positiva. Això suposa un cert esforç i un exercici de voluntat personal. En aquest sentit, la capacitat d’autoregulació i autonomia emocional són factors essencials per al desenvolupament personal i per al benestar. Des de l’educació emocional és important contribuir al desenvolupament de les competències emocionals, que se sap que faciliten i predisposen a gaudir d’una vida més feliç.

COMPETÈNCIA: A QUÈ ENS REFERIM?

En les dues últimes dècades s’ha produït un creixent interès per conceptualitzar el terme competència. Això respon a un intent d’afrontar el risc de desacords davant de sis diferents accepcions del concepte: autoritat, capacitació, competició, qualificació, incumbència i suficiència.

A partir de la revisió d’estudis, concebem la competència com la capacitat de mobilitzar adequadament el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per a realitzar activitats diverses amb un cert nivell de qualitat i eficàcia.11MODEL IE_competencies

Es poden destacar les següents característiques de la noció de competència:

  • És aplicable a les persones (individualment o de forma grupal).
  • Implica uns coneixements “sabers”, unes habilitats “saber-fer”, i unes actituds i conductes “saber estar” i “saber ser” integrats entre si.
  • Inclou les capacitats informals i de procediment a més de les formals.
  • És indissociable de la noció de desenvolupament i d’aprenentatge continu unit a l’experiència.
  • Constitueix un capital o potencial d’actuació vinculat a la capacitat de mobilitzar-se o posar-se en acció.
  • S’inscriu en un context determinat que posseeix uns referents d’eficàcia i que qüestiona la seva transferibilitat.

Des de 1997 al GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) es treballa l’educació emocional, en investigació i docència, amb el propòsit de contribuir al desenvolupament de les competències emocionals. Entenem que aquestes poden agrupar-se en cinc blocs: consciència emocional, regulació emocional, autonomia personal, intel·ligència interpersonal i habilitats de vida i benestar. Gràficament representem aquests blocs mitjançant un pentàgon.

11MODEL IE_subcompetencies

  1. Consciència emocional

Capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres, incloent l’habilitat per captar el clima emocional d’un context determinat.

1.1 Presa de consciència de les pròpies emocions: capacitat per percebre amb precisió els propis sentiments i emocions; identificar-los i etiquetar-los. Contempla la possibilitat d’experimentar emocions múltiples i de reconèixer la incapacitat de prendre consciència dels propis sentiments a causa de inatenció selectiva o dinàmiques inconscients.

1.2 Donar nom a les emocions: Eficàcia en l’ús del vocabulari emocional adequat i les expressions disponibles en un context cultural determinat per designar les emocions.

1.3 Comprensió de les emocions dels altres: capacitat per percebre amb precisió les emocions i perspectives dels altres i d’implicar-empàticament en les seves vivències emocionals. Inclou la perícia servir-se de les claus situacionals i expressives (comunicació verbal i no verbal) que tenen un cert grau de consens cultural

  1. Regulació emocional

Capacitat per manejar les emocions de forma apropiada. Suposa prendre consciència de la relació entre emoció, cognició i comportament; tenir bones estratègies d’afrontament; capacitat per autogenerar emocions positives, etc.

2.1 Prendre consciència de la interacció entre emoció, cognició i comportament: els estats emocionals incideixen en el comportament i aquests en l’emoció; tots dos poden regular per la cognició (raonament, consciència).

2.2 Expressió emocional: capacitat per expressar les emocions de forma apropiada. Habilitat per comprendre que l’estat emocional intern no necessita correspondre amb l’expressió externa que d’ell es presenta, tant en un mateix com en els altres. En nivells de major maduresa, comprensió de l’impacte de la pròpia expressió emocional en d’altres, i facilitat per tenir-ho en compte en la forma de mostrar-se a si mateix i als altres.

2.3 Regulació emocional: els propis sentiments i emocions sovint han de ser regulats. Això inclou, entre altres aspectes: regulació de la impulsivitat (ira, violència, comportaments de risc); tolerància a la frustració per prevenir estats emocionals negatius (ira, estrès, ansietat, depressió) i perseverar en l’assoliment dels objectius malgrat les dificultats; capacitat per diferir recompenses immediates a favor d’altres més a llarg termini però d’ordre superior, etc.

2.4 Habilitats d’afrontament: Habilitat per afrontar emocions negatives mitjançant la utilització d’estratègies d’autoregulació que millorin la intensitat i la durada de tals estats emocionals.

2.5 Competència per autogenerar emocions positives: capacitat per a experimentar de forma voluntària i conscient emocions positives (alegria, amor, humor, fluir) i gaudir de la vida. Capacitat per auto-gestionar el seu propi benestar subjectiu a la recerca d’una millor qualitat de vida.

  1. Autonomia emocional

L’autonomia emocional es pot entendre com un concepte ampli que inclou un conjunt de característiques i elements relacionats amb l’autogestió personal, entre les quals es troben l’autoestima, actitud positiva davant la vida, responsabilitat, capacitat per analitzar críticament les normes socials, la capacitat per buscar ajuda i recursos, així com l’autoeficàcia emocional.

3.1 Autoestima: tenir una imatge positiva de si mateix; estar satisfet de si mateix; mantenir bones relacions amb si mateix.

3.2 Automotivació: capacitat d’automotivar-se i implicar-se emocionalment en activitats diverses de la vida personal, social, professional, de lleure, etc.

3.3 Actitud positiva: capacitat per a tenir una actitud positiva davant la vida. Sentit constructiu del jo (self) i de la societat; sentir-se optimista i potent (empowered) en afrontar els reptes diaris; intenció de ser bo, just, caritatiu i compassiu.

3.4 Responsabilitat: intenció de implicar-se en comportaments segurs, saludables i ètics. Assumir la responsabilitat en la presa de decisions. Fins i tot davant la decisió de les actituds a adoptar davant la vida: positives o negatives.

3.5 Auto-eficàcia emocional: capacitat d’auto-eficàcia emocional, l’individu es percep a si mateix amb capacitat per a sentir-se com desitja. És a dir, l’autoeficàcia emocional significa que un accepta la seva pròpia experiència emocional, tant si és única i excèntrica com si és culturalment convencional, i aquesta acceptació està d’acord amb les creences de l’individu sobre el que constitueix un balanç emocional desitjable. En essència, un viu d’acord amb el seu “teoria personal sobre les emocions” quan demostra autoeficàcia emocional que està d’acord amb els propis valors morals.

3.6 Anàlisi crítica de normes socials: capacitat per avaluar críticament els missatges socials, culturals i dels mass-media, relatius a normes socials i comportaments personals.

3.7 Resiliència: per afrontar les situacions adverses que la vida pugui oferir.

  1. Competència social

La competència social és la capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. Això implica dominar les habilitats socials, capacitat per a la comunicació efectiva, respecte, actituds prosocials, assertivitat, etc.

4.1 Dominar les habilitats socials bàsiques: escoltar, saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, demanar un favor, manifestar agraïment, demanar disculpes, mantenir una actitud dialogant, etc.

4.2 Respecte pels altres: intenció d’acceptar i apreciar les diferències individuals i grupals i valorar els drets de totes les persones.

4.3 Practicar la comunicació receptiva: capacitat per atendre els altres tant en la comunicació verbal com no verbal per rebre els missatges amb precisió.

4.4 Practicar la comunicació expressiva: capacitat per iniciar i mantenir converses, expressar els propis pensaments i sentiments amb claredat, tant en comunicació verbal com no verbal, i demostrar als altres que han estat ben compresos.

4.5 Compartir emocions: consciència que l’estructura i naturalesa deles relacions vénen en part definides tant pel grau d’immediatesa emocional o sinceritat expressiva com pel grau de reciprocitat o simetria en la relació.

4.6 Comportament pro-social i cooperació: capacitat per esperar torn; compartir en situacions diàdiques i de grup; mantenir actituds d’amabilitat i respecte als altres.

4.7 Assertivitat: mantenir un comportament equilibrat, entre l’agressivitat i la passivitat. Això implica la capacitat per defensar i expressar els propis drets, opinions i sentiments; dir “no” clarament i mantenir-lo; fer front a la pressió de grup i evitar situacions en les quals un pot veure coaccionat; demorar actuar o prendre decisions en aquestes circumstàncies de pressió fins sentir-se adequadament preparat, etc.

4.8 Prevenció i solució de conflictes: capacitat per identificar, anticipar-se o afrontar resolutivament conflictes socials i problemes interpersonals.

Implica la capacitat per identificar situacions que requereixen una solució o decisió preventiva i avaluar riscos, barreres i recursos. Quan inevitablement es produeixen els conflictes, afrontar-los de manera positiva, aportant solucions informades i constructives. La capacitat de negociació és un aspecte important, que contempla una resolució pacífica, considerant la perspectiva i els sentiments dels altres.

4.9 Capacitat de gestionar situacions emocionals: habilitat per reconduir situacions emocionals molt presents en els altres que requereixen una regulació. Podem assimilar-lo a la capacitat per induir o regular les emocions en els altres.

  1. Competències per a la vida i el benestar

Capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables per afrontar satisfactòriament els desafiaments diaris de la vida, ja siguin privats, professionals o socials, així com les situacions excepcionals amb les quals ens anem ensopegant. Ens permeten organitzar la nostra vida de forma sana i equilibrada, facilitant-nos experiències de satisfacció o benestar.

5.1 Fixar objectius adaptatius: capacitat per fixar objectius positius i realistes.

5.2 Presa de decisions: en situacions personals, familiars, acadèmiques, professionals, socials i de lleure, que esdevenen en la vida diària. Suposa assumir la responsabilitat per les pròpies decisions, tenint en compte aspectes ètics, socials i de seguretat.

5.3 Buscar ajuda i recursos: capacitat per identificar la necessitat de suport i assistència i saber accedir als recursos disponibles apropiats

5.4 Ciutadania activa, cívica, responsable, crítica i compromesa. La qual cosa implica reconeixement dels propis drets i deures; desenvolupament d’un sentiment de pertinença; participació efectiva en un sistema democràtic; solidaritat i compromís; exercici de valors cívics; respecte pels valors multiculturals i la diversitat, etc. Aquesta ciutadania es desenvolupa a partir del context local, però s’obre a contextos més amplis (autonòmic, estatal, europeu, internacional, global).

5.5 Benestar subjectiu: capacitat per gaudir de forma conscient de benestar subjectiu i procurar transmetre-ho a les persones amb les que s’interactua. Contribuir activament al benestar de la comunitat en la qual un viu (família, amics, societat).

5.6 Fluir: Capacitat per generar experiències òptimes en la vida professional, personal i social.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *