INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL EN LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

El model educatiu d’Emoticat

Es considera a l’emoció com el resultat de l’organització de diferents processos de caràcter perceptiu, corporal i motivacional. Aquets processos estan mediatitzats per estats d’excitació o pertorbació i predisposen a l’organisme a l’acció. És a dir, posen a punt una resposta planificada per l’organisme, davant situacions que exigeixen una reacció. Aquesta reacció es reconeix, per un mateix i per els demés.
S’ha demostrat que les persones que tendeixen a experimentar emocions positives mantenen millors relacions interpersonals, en quantitat i qualitat, millor estat de salut i benestar i un pensament integrador, obert i flexible, que estimula recursos d’afrontament a situacions complexes i adverses. En alumnes, s’ha comprovat que el desenvolupament de competències emocionals en les escoles es relaciona amb un millor equilibri psicològic, rendiment escolar i èxit acadèmic.Imagen
L’educació emocional esdevé una forma de prevenció primària inespecífica, consistent a intentar minimitzar la vulnerabilitat o prevenir l’aparició de problemes de comportament, emocionals o de salut. Els nens i joves necessiten, en el seu desenvolupament cap a la vida adulta, que se’ls proporcionin recursos i estratègies per enfrontar-se amb les inevitables experiències que la vida els depara. Això implica fomentar actituds positives davant la vida, habilitats socials, empatia, etc.
La intervenció psicosocial d’Emoticat es realitza amb l’educació de les emocions en un context de lleure i basat en el joc cooperatiu. Això implica que volem assolir un determinat nivell de rendiment o aprenentatge emocional amb activitats lúdiques.
Fins ara la dimensió afectiva en educació o educació afectiva s’ha entès com educar posant afecte. Ara es tracta d’educar l’afecte, és a dir, d’impartir coneixements teòrics i pràctics sobre les emocions.PRINCIPIS DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL
–  L’educació té com a finalitat promoure el desenvolupament integral de la persona, de la personalitat i de les capacitats afectives. Ha d’atendre al l’àmbit cognitiu i emocional per a ser una persona socialment madura.
–  Constitueix un procés de interacció interpersonal. Les relacions socials eficaces comporten emocions positives per a una interacció madura.
–  Les relacions socials comporten un cert grau de conflicte que ajuden a evolucionar quan estan ben canalitzats, o són font de violència si no estan ben dirigides.
–   Es una resposta a l’actual clima de tensió emocional, que té conseqüències en la irritabilitat, ira, absència d’equilibri emocional, ansietat o estrès…
–   La incorporació de la intel·ligència emocional, junt amb la teoria de lesintel·ligències múltiples de Gardner en els programes educatius, deixen enrere la separació entre activitats de lleure i d’aprenentatge.

PROGRAMA D’EDUCACIÓ DE LES EMOCIONS
La societat del segle XXI viu immersa en un complex context sociocultural i els infants precisen una educació diferent. El programa d’educació emocional persegueix els següents objectius:
–  Ajudar a conèixer les emocions i reaccions emocionals com una forma de potenciar les positives i frenar les negatives.
–  Fomentar el pensament reflexiu i divergent en el procés d’afrontament i resolució de situacions problemàtiques.
–  Facilitar la creació i el descobriment dels propis talents, estimulant l’autoestima i motivació.
–  Assolir reptes innovadors en l’educació al lleure amb sistemes tradicionals d’admiració de la bellesa, estimulació per la curiositat, el descobriment i la sorpresa, i l’experiència de la realitat en els jocs.
–  Educar per a la participació social, fomentant un clima d’acceptació, compromís i implicació en tot el procés i d’una bona convivència.
–  Educar en els principis de cooperació i treball en equip, fomentant la discussió guiada, els acords, i la responsabilitat de compliment dels mateixos, com a forma d’educar en la coherència amb un i la societat.
–  Aconseguir la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, respectant arguments i punts de vista diferents als propis.
–  Conèixer i posar en pràctica principis argumentals per a la defensa de les idees pròpies, sense menysprear arguments contraris que poden obrir noves vies d’actuació.
–  Fomentar la implicació dels infants en el procés de joc-aprenentatge, a través de la motivació i la reflexió, com mitjans per aconseguir autoregulació i autonomia personal.
–   Fomentar la resolució de problemes de forma creativa i dotar d’estratègies que faciliten la solució eficaç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *